Del 22 al 31 de juliol, totes les branques de l’Agrupament van fer els campaments a Alins, un poble enclavat a la Vall Ferrera, en ple Pallars Sobirà. El dia 20 ja hi van arribar els Pioners i les Caravel·les que, amb l’ajuda de força pares i mares i alguns caps, van muntar tota la infraestructura (menjador, cuina, vàter, etc.) necessària per afrontar el campament més gran que hem celebrat fins ara.
Un campament conjunt
El projecte pel qual vam apostar enguany, després d’alguns cursos sense fer-ho així, va ser celebrar els campaments totes les branques plegades per recuperar el sentiment d’Agrupament. L’experiència, com sempre, va ser magnífica i no tindríem prous dits al cos per comptar totes les anècdotes i vivències personals. Els Llops i les Daines, els Ràngers i les Noies Guies i els Pioners i les Caravel·les es van conèixer més i millor i podem dir que van aprendre els uns dels altres gràcies a tot un seguit d’activitats comunes. No només els jocs de nit, com és habitual en aquest tipus de campaments, sinó també la celebració del Dia al Revés –proposat inicialment pels caps de L/D– o el túnel de la por de la penúltima nit que van preparar els P/C per a la resta de branques. A més a més, també el temps lliure servia com a espai de socialització entre branques compartint jocs, converses i cançons. Tot això no va impedir que cada branca pogués conservar l’autonomia del seu campament, amb la qual cosa la diversitat d’experiències es va multiplicar de manera exponencial.
Llops i Daines, a l’abordatge!
El divendres 22, mentre els P/C començaven la ruta des de Tavascan, als Llops i les Daines els esperava, amb els Ràngers i les Noies Guies, un llarg viatge en autocar des de Lleida fins al campament base. La missió que tenien encomanada, però, a fe que s’ho valia! Havien de recuperar el tresor perdut dels pirates i, després de moltes gimcanes, activitats, jocs i cançons, van trobar les pistes necessàries per trobar-lo i demostrar que no són pas mariners d’aigua dolça. I també van deixar clar que poden portar una motxilla a l’esquena com els R/NG o els P/C anant fins a Araós en una ruta de dos dies.
Ràngers i Noies Guies, motxilles amunt!
Els R/NG van sortir des de Ribera de Cardós per arribar caminant al campament al cap de 4 dies seguint la ruta del GR-11. Una experiència plena de dificultats i que sempre demana un esforç de superació personal, però que al final és inoblidable. I els escoltes i les guies afrontem les dificultats sense por! La resta dels dies els van passar instal·lats al campament amb activitats estrella com ara el Dia al Revés o la tradicional guarrimkana.
Pioners i Caravel·les, camí de l’exili…
Els P/C es van llevar el dijous 21 amb el discurs de la proclamació de la República Catalana pronunciat el 14 d’abril de 1931 per Francesc Macià. Durant tot el dia van construir el que havia de ser el Centre Republicà d’Alins, però a l’hora de sopar les bombes de l’aviació franquista van destruir-lo: la Guerra Civil havia esclatat! Al dia següent un avís els alertava, ben d’hora, que havien de fugir davant la imminent arribada dels soldats vencedors de Franco. A les 7.00h del matí sortien de Tavascan, a la Vall de Cardós, camí de l’exili a França, una ruta de 8 dies seguint primer el GR Transfronterer i, després d’haver conegut un grup del maquis al Pla de Boet que els va convèncer per reconquerir posicions a diferents pobles propers a Alins com Norís o Ainet de Besan, el GR-11. El pla, però, va fracassar i les milícies falangistes els van capturar per sorpresa a Alins per reconduir-los fins al campament, ara convertit en un camp de presoners. Una aventura en la qual van tenir la companyia de diferents veus de tots els bàndols que van actuar de testimonis directes i en primera persona per explicar-los la complexitat d’aquells anys convulsos i donar-los eines per entendre una mica millor el seu present i el món on viuen.
La Promesa i el Dia de les Famílies
L’últim dissabte va servir per reflexionar sobre els dies passats i el futur de cadascú, però també del compromís individual i col·lectiu que, a poc a poc i de branca en branca, anem adquirint amb l’Agrupament i el seu entorn més immediat. Volem deixar el món millor de com l’hem trobat i això requereix l’ajuda decidida de tots. Durant tot el dia, les branques es van dedicar a preparar la Promesa escolta i també la presentació que farien l’endemà, a mode de resum, a les seues famílies per ensenyar-los tot el que havien fet i après durant els campaments. Cada branca va fer la seua cerimònia per separat per primera vegada ja que el creixement que ha experimentat l’Agrupament durant els últims cursos així ho demanava i després sí que vam compartir tots plegats una vetllada de cançons al voltant del pal de bandera i sota les estrelles del cel.
L’endemà, el diumenge 31, els cuiners ens van preparar un esmorzar especial com a comiat: coca amb xocolata. Era l’hora de fer-se la motxilla i plegar les tendes per tornar cap a casa. Cap a les 11.00h van començar a arribar els pares i les mares per ajudar-nos a desmuntar tot el campament. Un cop ho vam tindre tot recollit, cada branca va fer una presentació del seu campament i vam acabar cantant Que tinguem sort i ballant tots junts movent-nos com unes palmeres i al ritme de la cançó de l’alegria. I, abans de l’hora dels adéus, vam poder compartir entre tots, com cada any, un dinar de germanor.
Us esperem a tots el curs que ve! Si ho vols, TU TAMBÉ POTS SER UN ESCOLTA O UNA GUIA!
I aquí teniu un petit recull fotogràfic d’aquests 10 dies meravellosos:
0 comentaris