Deu dies perduts per algun lloc del Pallars Sobirà. Així és com començaven els campaments d’enguany en un poblet anomenat Escalarre, on els Llops i Daines compartien l’aventura amb les branques de Potes tendres i de Ràngers i Noies Guia). Els Jocs de la Fam va ser l’eix d’animació al voltant del qual van girar els deu dies. De fet, és gràcies a aquest plantejament que els llops i daines van aconseguir fer molta pinya com a branca i anaven superant dia a dia els reptes que se’ls plantejava i que tenien l’objectiu de treballar les desigualtats.

Un dels reptes més importants va ser el raid, ja que, després d’intentar-ho una vegada anys enrere, es va tornar a recuperar la idea de provar de fer-lo amb infants d’aquesta edat. Sembla que l’experiència, aquest cop, va ser del tot satisfactòria per a tothom. Els caps s’havien proposat que els llops i daines descobrissin sols Esterri d’Àneu amb la idea que hi arribessin caminant pel tram de GR, que té molt poca dificultat, que va d’Escalarre fins a Esterri i, un cop dinats, en fessin la descoberta. En tornar al campament, però, la diferència va ser notable, ja que s’hi van trobar gent nova i alhora molt coneguda: els Ràngers i Noies Guia havien aconseguit acabar la ruta després de quatre dies de camí.

D’altra banda, al llarg del campament, els nens i nenes van poder anar com cada any al riu, un altre dels atractius per excel·lència. Això sí, per apropar-s’hi s’havia de fer una bonica caminada cada cop, però era el preu per poder gaudir completament de la natura.

Tot i les estones de temps lliure, encara no sabien tot del cert com seria la ruta de dos dies. El que els esperava era el recorregut en cercle que comença i acaba a Escalarre i que passa per Burgo, Llavorre, Drove i que, finalment i abans de tornar al punt de partida, arriba a la Guingueta d’Àneu, on tenien reservat el càmping per passar-hi la nit. El primer dia van ser 10 kilòmetres ben suats fins a arribar a la Guingueta, ja que és un recorregut que presenta uns 500 metres de desnivell en un matí. Es van emocionar amb el paisatge de les valls d’Unarre i d’Àneu, així com també amb i les pistes d’esquí d’Espot. Un cop al càmping, van poder descansar, banyar-se a la piscina i, tot seguit, obtenir una de les recompenses segurament més esperades: una bona dutxa. L’endemà, els quedaven per fer els 2 quilòmetres que separen la Guingueta  d’Escalarre, un trajecte força planer i que els va semblar un regal del cel. És per això que aquell dia van poder dormir una mica més, recollir-ho tot bé (tendes i motxilles) i arribar al campament a temps per dinar per arribar a la preciada hora de dinar al campament.

Totes aquestes emocions i sentiments, juntament amb el fet de viure noves experiències amb els companys i l’equip de caps, van culminar el campament amb un dels moments de reflexió més important: la Promesa. Quan només queda una nit per acabar una aventura tan intensa, els nens i nenes fan un compromís individual i voluntari explícit davant de tota la branca per millorar com a persones. És un compromís amb els valors que van aprenent al llarg del seu pas per l’escoltisme i el guiatge, tant a campaments com durant tot el curs als caus, i als quals decideixen no només sumar-se sinó que els serveixin de far per moure’s per la vida. La vetllada es va acompanyar en tot moment de cançons per intentar que no passés l’inevitable, que se’ls tanquessin els ulls!

Segur que tothom s’ha quedat amb ganes de més. O sigui que fins l’any que ve (però, mentrestant, unes fotos per recordar els bons moments viscuts)!

Comparteix
  • Facebook
  • Twitter
  • LaTafanera
  • Live
  • Google Bookmarks
  • del.icio.us
  • Technorati
  • Digg
  • StumbleUpon
  • Yahoo! Buzz
  • PDF
  • Print
Categories: Web vella

0 comentaris

Deixa un comentari

Avatar placeholder

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *